És el document previ al que ratificarà el notari. Implica el pagament d’una quantitat, normalment entre el 10 i el 20 per cent del preu total de l’habitatge, en concepte de reserva.
Hi ha el contracte d’arres de desistiment. En aquest cas, si el comprador es fa enrere perd la quantitat abonada i si ho fa el venedor, ha de pagar el doble de la quantitat que ha rebut.
Les arres confirmatòries són definitives i garanteixen que cap de les parts pot renunciar unilateralment.

No és aconsellable, com tampoc no ho són els contractes “de paraula” o els rebuts no oficials. Al document de compravenda hi figuren per escrit tots els acord entre el comprador i en venedor, així com les característiques de l’habitatge.

Tot i que és una pràctica habitual, és il·legal i pot resultar perjudicial a mig termini, sobretot des de’l punt de vista fiscal.

Quan es compra sobre plànol, el comprador s’exposa que les condicions “canviïn” mentre es fa la construcció.
Encara que la possibilitat estigui fixada en un contracte signat, la llei anul·la aquests tipus de clàusules per considerar-les abusives.
En cas de dubte, la llei sempre afavoreix al comprador.

Encara que l’habitual és un acord entre el comprador i el venedor, la llei assigna al venedor les despeses de cancel·lació de càrregues, l’escriptura pública, l’IBI i la plusvàlua municipal.
El comprador ha de pagar la primera còpia de l’escriptura, els impostos derivats de la transmissió (IVA i AJD), i la inscripció al Registre de la Propietat. Informeu-vos dels terminis per evitar els recàrrecs.

Un notari redacta i garanteix la legalitat de la transacció. Llavors, el comprador completa el pagament del preu total de l’habitatge i es converteix en el propietari.
Com a tal, haurà de posar al seus nom els serveis de subministrament, com ara el de l’aigua, gas  o electricitat, i informar a la comunitat de propietaris.
També haurà d’assumir els impostos que graven l’habitatge i fer la nova inscripció al Registre de la Propietat.